El romanç de Tristany i Isolda

Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? Es deTristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s?amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella perell.Joseph Bédier (1864-1938), figura cabdal entre els romanistes deprimers de segle, teoritzador apassionat sobre els orígens i el sentit de moltes parcel·les de les literatures romàniques medievals, autordel clàssic Les légendes épiques (1907-1914), va ser, per damunt detot, un extraodinari prosista. En El romanç de Tristany i Isolda(1900) refongué i completà els diversos fragments dels antics romanstristanians del segle XII, per donar-ne una versió d'una força líricaarrabasadora. La traducció de Carles Riba (1893-1959) en va publicarel 1921 representa, com totes les que va fer (tal com ho expressaMartí de Riquer en la presentació d'aquest volum), Un extraordinarienriquiment del català literari, constret amb mà mestra a traslladardes d'all. més eteri i vague a all. més abstracte i subtil,l?expressió popular i l'expressió culta.Tothom sap què els va passar a Tristany i Isolda perquè Wagner, que es va enamorar de la passió dels dos enamorats, els va ensenyar a cantar una .pera que més o menys cada any es representa al Liceu. Per.Bédier (i Riba) ens conta la hist.ria vertadera, la bona, l?antiga,que per a un lector modern té l?encant de les coses adolescents. LOLABADIA, AvuiUna de les meravelles literàries de la nostra cultura. FRANCESCPARCERISAS, La Vanguardia