Josep Termes : catalanisme, obrerisme, civisme

Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, per. les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en hist.ria lÆany 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donarseÆn de baixa en constatar «que deixava de ser un partit obrer portat per obrers» i hi entraven els «nois de casa bona a manar». Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, dÆon fou expulsat per segona vegada lÆany 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a lÆequip que va formar la Universitat Aut.noma de Barcelona, per la qual es doctorà lÆany 1971. Catedràtic dÆhist.ria contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins lÆInstitut Universitari dÆHist.ria Jaume Vicens Vives. Es jubilà lÆany 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibli.fil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la hist.ria social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de lÆobrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a lÆorigen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar "Anarquismo y sindicalismo en España": "la Primera Internacional, 1864-1881" (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre "Hist.ria del moviment anarquista a Espanya" (2011). Amb lÆEditorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, "Hist.ria de combat" (2007) i "La catalanitat obrera". "La República Catalana, lÆEstatut de 1932 i el Moviment Obrer" (2007), a més del vibrant estudi "Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil" (2005).