Llibre d'intenció

Entre la redacció de la Doctrina pueril i del Romanç dÆEvast e Blaquerna, Ramon Llull dedicava al fill (i per extensió, al laic cristià) el Llibre dÆintenció (vers 1276), un tractat monogràfic, relativament breu, sobre la teoria de les finalitats (o de la doble intenció), fonamental en tota la producció lul.liana. La primera intenció es refereix a la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, lÆhome actua lliurement contra lÆordre natural, diví, la qual cosa és lÆorigen del pecat. El Llibre dÆintenció esdevé, així, una mena de manual dÆús específic per ordenar correctament les intencions. LÆobra va ser àmpliament difosa a Mallorca, a Catalunya i a Castella, al llarg de tota lÆEdat Mitjana. Com a conseqüència de lÆauge entre els lectors medievals (mercaders, cavallers i clergues, especialment), actualment seÆn conserven quinze c.pies catalanes manuscrites (que daten dels segles XIV a XVIII) i setze c.pies llatines (entre les quals la c.pia més antiga de tota la tradició, la que va pertànyer a Pere de Llemotges, de vers 1289), a més de tenir constància dÆuna traducció al castellà del s. XV. La present edició, a cura de Maria I. Ripoll Perelló (coordinadora de la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears), és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita i impresa catalana, contrastada puntualment amb els manuscrits llatins de major autoritat.