No plorar

Filla d?un andalús i d?una catalana, Lydie Salvayre, el cognom denaixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la hist.ria de laseva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se?n va a Barcelona amb el seu germ?anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l?amor il?alegria revolucion?ria dels dies posteriors a l?esclat de la GuerraCivil. En la novel?la es conjuga el present des del qual la Montsedesgrana els seus records d?aquells dies meravellosos de llibertat del?agost del 36 amb la narració de l?estada de Georges Bernanos aMallorca i el procés d?escriptura d?Els grans cementiris sota la lluna ?la condemna d?un cat.lic durant la sanguin?ria repressió feixista.La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels paresi el seu matrimoni, el de la filla d?una família humil amb el plançódel cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionantsobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l?exilii l?her?ncia que va deixar en els fills dels que van haver de marxard?Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montsehagués marcat per sempre un destí en fuga.