Tensho

La nostra mirada es nodreix sovint de l'aparent, de l'immediat, delquotidi?, per? l'art i la poesia afronten el repte del quetranscendeix la realitat que ens envolta, del que n'és origen i destí, del misteri que ens interpel·la quan cerquem el sentit del'exist?ncia o ens preguntem sobre els confins de l'univers. L'artista japon?s Wataru em va plantejar les seves intu?cions sobre laconfiguració incipient d'un nou temps que obrís els nostres sentits ila nostra ment a una relació més íntima i conscient amb la naturalesai a una actitud més fraternal i solid?ria entre els humans, des delreconeixement en la fragilitat i en els cicles efímers i incessants de la vida. Ens hi vam referir amb el mot japon?s Tensho, que ens remeta la noció d'una nova era. En van sorgir 14 poemes breus, amb lespintures bellíssimes, m?giques i essencials de M?rius Brossa que s'hihan inspirat i un conjunt de cer?miques de Wataru que hi dialoguen,ens trasbalsen i ens conviden a la reflexió. En aquesta conversa d'art visual i paraula s'hi han incorporat per enriquir-la decisivament els fot?grafs Joan Tom?s i Albert Carreras, amb un treball minuciós pertransmetre en el seu gest precís de llum les obres de M?rius Brossa ide Wataru, i Lluna Llecha i Yoshiyuki Matsuoka, que han donat, amb una sensibilitat exquisida, veu en franc?s i japon?s al conjunt delspoemes.